A l’escola hem tingut la joia d’escoltar moltes veus desgranant lectures de contes i poemes.Hem començat el dia amb les paraules fermes, clares i amoroses de les autoritats locals i educatives.
La Cristina i Miquel s’han retrobat novament amb l’escola i amb els xiquets i xiquetes, les seves han estat unes lectures que han sortit de l’ànima de qui sempre han estat i seran mestres.
Els mes petits, s’han quedat bocabadats escoltant els contes de la Begonya, Marc i Judit, bibliotecaris de la Biblioteca Mercè Lleixà.Acabem el matí, rebent el millor regal que ens podien donar els pares: L’esforç i la voluntat d’oferir a les seves filles i fills temps per llegir, amb tota l’estima, complicitats, somriures, acompanyats de la música d’alguns dels components del grup Riu en so.Les veus de Jesús Tibau i Manel Ollé, ens han embolcallat de paraules nostrades. El goig d’escoltar lectures de dos homes vinculats a la terra i al país.Mentre, el pati s’omplia de famílies que venien a llegir amb els seus fills i filles.
Mª José Giné – Responsable biblioteca escola
LA DIADA ENS VA DEIXAR IMATGES SIMPÀTIQUES I EMOTIVES
LES OPINIONS I VALORACIONS
Informació esxtreta del blog: http://jmtibau.blogspot.com.es/
Una de les activitats en què vaig participar el passat Sant Jordi fou la 1a Marató de lectura en veu alta a l’Escola de Ferreries, on vaig llegir un poema de Joana Raspall, i el conte Magnetisme, del recull I un cop de vent els despentina. Després vam passar el curtmetratge que fa un parell d’anys van fer a l’Escola Daniel Mangrané de Jesús.
Segurament aquesta va ser l’activitat més enriquidora del dia. Va ser un plaer llegir davant l’alumnat de 5è, que escoltaven en silenci, rient quan tocava riure i, per tant, atents. A l’hora d’escollir el conte vaig dubtar, perquè els meus relats no van adreçats precisament al públic infantil, però els xiquets i xiquetes són petits d’edat, però no babaus, i saben entendre un relat encara que vagi adreçat a un públic adult.
Durant la jornada va participar gent de la política, escriptors, pares, mares, etc. El cap d’estudis va remarcar als alumnes que si gent important (em fa gràcia, o em ruboritza, que es refereixin a mi com a “important”) els havia vingut a llegir, és perquè la lectura és important.
Als passadissos vaig coincidir amb amics com Manel Ollé (sempre apassionat i apassionant) i Gustau Moreno, periodista en el paper de pare.
Abans de sortir signo al llibre d’honor de l’escola. Hi deixo un nanoconte; m’emporto esperança.
Informació extreta de:
Manel
